El Júnior 'B', un grup de bones persones. Salvatore. Va per vos. |
Quasi sense les segones equipacions marxàvem cap a Sant Sadurní. Amb les baixes ja conegudes de l’Albert i d’en Salva i amb el Roger que havia estat malalt durant la setmana i no havia pogut entrenar el dia anterior. Amb ¾ part del equip immersos en ple treball de recerca que exposen aquesta setmana. I anàvem a jugar contra el Sant Sadurní, l’equip que em va agradar més la temporada passada, tot i que varem guanyar els dos partits. El dia prometia.
De sortida un fet sorprenent. Pressió individual a tota la pista al nostre base d’un noi que l’anomenaven “Tarzan” i feia dos com ell i semblava que tingués 30 anys. L’Enric va tenir que pujar molts cops la pilota. Com sempre va demostrar que es un tros de jugador i el més llest del equip. El júnior no va sortir bé. Va recordar els partits de Castellbisbal i Martorell. Freds. S’arribaven tard a les ajudes. Però també a defensar al jugador assignat. Temps d’en Mingo a 5:25 de la fi del quart. 12-6. I un protagonista local. El número 9. Que ens estava cosint a triples (2, 7 punts al quart). Els cercles de Sant Sadurní ho escopien tot. I els locals ho tenien per la ma. Què més podia passar? El bo d’en Dani es va lesionar i ja no va poder tornar a jugar per un cop. Roger a pista (ara us explico) i 19-13 fi del primer quart.
Encara que la cosa no girava fina, el júnior continuava al partit. En Salva ens transmetia per whatshap la seva força. En Carles va cometre la seva 3ª falta. Ostres, que ni en les nostres pitjor malsons. Els locals van demanar un minut doncs els vilanovins van arribar a estar 29-25 a manca de 3 minuts, gràcies a diferents accions d’en Martí, de l’Àlex i d’en Ruben. Desprès d’una cistella del gran Arnau i 3 tirs lliures (3/6) en tres accions del nostre 44, va arribar un triple del gran Roger Sugranyes. 31-29. Però continuaven alguns jugadors arribant tard a les defenses i el quart es va tancar amb un 35-29 i mitja part. Ah, i la 4ª d’en Carles.
Que les mares pateixen més que ningú no es cap sorpresa. L’equip utilitza un programa d’estadístiques. I si com ahir, algun pare no pot venir, pot seguir quasi “online” el resultat i l’esdevenir del matx jugada a jugada. L’Inma Torras , mare d’en Roger, va deixar anar al seu fill amb el convenciment que anava a “animar” l’equip. I per el programa veu triple d’en Roger!! el seu fill era el protagonista màxim. Al crit de “què esteu fent amb el meu fill???” van arribar els seus whats als pares. Ella creia que havia deixat al seu primogènit amb uns pares responsables. El que no hi contava es amb la lesió d’en Dani i que en Carles volia al seu company Sugri a la pista. ☺
Varem pensar que potser el tercer quart seria el bo (com els dos partits anteriors). Però aquest cop l’equip ho va fer més difícil encara. La defensa era un problema. Van continuar desconeguts. En Mingo va moure la banqueta i va fer sortir un equip molt solidari. I nois, la pilota va començar a moure’s ràpid. Els atacs es finalitzaven amb una passada més i van començar a aprofitar-se les bones passades i no només fer tirs i tirs. 46-42 fi quart i en Salva i els pares dels nervis. I quasi un darrer triple vilanoví que el cercle va escopir.
I va arribar el darrer quart. No va ser una tempesta perfecte com el partit amb el Martorell. Però l’equip va fer molt de goig. Va començar a jugar diferent. Varem tenir tot el quart al Carles amb 4 faltes i va poder acabar el partit. Fins i tot una falta intencionada del jugador local (en Tarzan), la va aguantar bé doncs l’havia tret de polleguera. A manca de 4 minuts, en Roger va ficar un triple providencial (quasi surt, te un pacte amb el diable als 6:25) que va posar el 51-50 encara favorable als locals. Dues cistelles, una d’en Carles i un triple d’en Martí el 53-55. L’Enric el 57 (crucial des de 4 metres) va provocar que la Rosa, la mare del Arnau, digués,”què bé m’ho estic passant” . En Martí el 59. I després d’un triple local al darrer minut que va deixar el marcador en un 56-59, l’Àlex va llençar el que en l’argot de basquetbolístic s’anomena una “pedra”, però que desprès de passejar-se per el cercle va acabar entrant. Un darrer triple local va deixar el resultat final de 59-62. Un gran resultat. Sense cap dubte el millor del partit. L’àrbitre va repartir encerts i errades per els dos equips. No va tenir incidència al resultat final. Faltes 23-14.
Victòria molt importat i dedicada com tot el que fem aquesta temporada al nostre coach en Salva. MVP l’Enric que va fer un partit estel·lar. I destacar el partit d’en Roger. A la grada, a banda que estava blanc, dèiem, no es troba bé doncs no ha fet cap somriure durant tot el partit. També al Mingo que va saber gestionar bé els tempus del equip. Moltes felicitats per la victòria a tot l’equip.
Proper partit dia 1 de febrer a les 12 a Santboi. Molts ànims a tots aquesta setmana. Bons entrenaments i bones presentacions en els vostres treballs finals de segon de batxillerat. Ens ho expliquem diumenge. Sou molt grans.
Fitxa tècnica
A.E. L'Esquitx St Sadurní 59 - 62 Júnior Masculí 'B' CNB Vilanova
Vilanova: Roger Sugranyes (9), Dani Ayllon, Martí Carbonell (14), Enric García (4), Àlex Beltran (6), Aaron Vellarino (3), Carles Bertran (17),Ruben Uceda (7) i Arnau Cots (2).
Altres. Rebots 27, Assistències 7, Robatoris/recuperacions 19, Taps 2, Faltes 14 i Pèrdues 17.
Parcials, 19-13, 35-29 (16-16)// 46-42 (11-13), 59-62 (13-20)
Parcials, 19-13, 35-29 (16-16)// 46-42 (11-13), 59-62 (13-20)
Antoni Beltran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada