Si a Catalunya es pogués votar, (que no es pot i per això quan es convoca el que sigui, no va ningú), si la pregunta hagués estat “vol que els nanos juguin un partit de bàsquet?” i si en cas afirmatiu, “vol que l’horari del partit sigui a les 16:00?”, hauria votat sense cap dubte SI, SI.
Nova derrota, és cert, i a la mateixa hora. Però res a veure amb la de diumenge passat. Abans del partit ens vam trobar un primer inconvenient. En Carles es va deixar la fitxa a casa. Mentre l’equip escalfava per la pista central del pavelló, ell corria i corria per la rambla. Cadascú s’ho fa com pot i vol.
L’equip va sortit desconegut. Dubitatiu (possiblement per el partit de Castelldefels). En un no res, en Salva i en Mingo van tenir que demanar un temps mort d’urgència doncs els pratencs es van posar en un 2-13. A la poca intensitat defensiva, s’afegien uns baixos percentatges de tirs i rebots. L’allau de joc visitant no el va poder parar els vilanovins arribant a la fi del primer quart amb un tanteig de 4-19. La veritat es que pintava molt malament. A la postra va ser decisiu per escriure la historia del matx.
En Salva deia als jugadors que el partit no estava perdut i es van conjurar. Es veia als ulls dels juniors. Vam començar a defensar com a bèsties i coi, el Prat no anotava. L’Àlex es va posar l’equip a esquena i va donar molt de joc. La remuntada va ser molt bèstia. Els pratencs es van veure superats per totes bandes i no paraven de protestar d’una forma molt mal educada. Això va provocar dues tècniques als visitants i comentaris del seu entrenador “això sempre passa a Vilanova”. Va demanar un temps a 3:57 de la finalització (estava desesperat) i 20-24 al marcador. L’equip va patir una petita davallada (l’esforç havia estat molt gran) i els canvis no van sortir al mateix ritme dels que estaven jugant. 25-37.
Al tercer quart l’equip va tornar a jugar com els àngels. Els pratencs es van empassar amb patates dues possessions amb una defensa de manual. La connexió de l’Àlex i en Carles va propiciar molts punts dins la pintura. Amb una gran jugada d’en Rubèn “marca de la casa” i una intensitat defensiva immensa, es va arribar a un 40-49 (15-12). Tot era possible.
Però el bàsquet es el esport més emocionant que existeix. Una sèrie de triples del seu número 6 en moments crucials, van condemnar a la derrota al Júnior. Tampoc va ajudar que a manca de 4:30 per el final i amb un 51-62 al marcador, entre la taula, l’entrenador visitant i l’àrbitre van muntar un xou que va fer perdre el ritme als locals. Això, el cansament i el veure que no s’acabava d’arribar a empatar el partit, va fer que la moral del equip es veies minvada i s’arribés a un excessiu càstig a la fi del partit 59-76 (-17).
Conclusions. Dissabte el júnior ens va regalar el millor partit del equip de la temporada tot i la derrota. I segur que serà molt important per l’esdevenir de la temporada. Destacar la presencia a la grada d’en Joan Carles Ruiz veient al júnior, els tres quarts per el júnior B i fer menció especial per l’Albert. Arriba d’una cultura diferent de joc. S’ha trobat a 8+1 màquines programades per treballar i treballar. I contra el Prat, els millors minuts al segon quart, van ser amb ell a la pista. Una gran noticia. L’equip el necessita com aigua de maig.
A la finalització del partit vaig anar a parlar amb l’entrenador visitant i va puntualitzar el seu comentari al respecte de Vilanova. També un pare va demanar disculpes als pares vilanovins per haver insultat greument a un jugador dels nostres i que ràpidament els pares del júnior van sortir a reprendre la seva actitud.
Guardeu-me un secret. Algun jugador va votar diumenge ☺. No diré noms no sigui que els vinguin a cercar. I els necessitem al màxim per el proper partit a les 10:30 que ens tenim que anar a “menjar torrons” a Sant Joan Despí. La temporada passada vam perdre els dos enfrontaments contra ells. Sabem que la pista es petita, patina i juguen fort. Però el júnior B no té por a res ni de ningú.
Fitxa tècnica
L’equip va sortit desconegut. Dubitatiu (possiblement per el partit de Castelldefels). En un no res, en Salva i en Mingo van tenir que demanar un temps mort d’urgència doncs els pratencs es van posar en un 2-13. A la poca intensitat defensiva, s’afegien uns baixos percentatges de tirs i rebots. L’allau de joc visitant no el va poder parar els vilanovins arribant a la fi del primer quart amb un tanteig de 4-19. La veritat es que pintava molt malament. A la postra va ser decisiu per escriure la historia del matx.
En Salva deia als jugadors que el partit no estava perdut i es van conjurar. Es veia als ulls dels juniors. Vam començar a defensar com a bèsties i coi, el Prat no anotava. L’Àlex es va posar l’equip a esquena i va donar molt de joc. La remuntada va ser molt bèstia. Els pratencs es van veure superats per totes bandes i no paraven de protestar d’una forma molt mal educada. Això va provocar dues tècniques als visitants i comentaris del seu entrenador “això sempre passa a Vilanova”. Va demanar un temps a 3:57 de la finalització (estava desesperat) i 20-24 al marcador. L’equip va patir una petita davallada (l’esforç havia estat molt gran) i els canvis no van sortir al mateix ritme dels que estaven jugant. 25-37.
Al tercer quart l’equip va tornar a jugar com els àngels. Els pratencs es van empassar amb patates dues possessions amb una defensa de manual. La connexió de l’Àlex i en Carles va propiciar molts punts dins la pintura. Amb una gran jugada d’en Rubèn “marca de la casa” i una intensitat defensiva immensa, es va arribar a un 40-49 (15-12). Tot era possible.
Però el bàsquet es el esport més emocionant que existeix. Una sèrie de triples del seu número 6 en moments crucials, van condemnar a la derrota al Júnior. Tampoc va ajudar que a manca de 4:30 per el final i amb un 51-62 al marcador, entre la taula, l’entrenador visitant i l’àrbitre van muntar un xou que va fer perdre el ritme als locals. Això, el cansament i el veure que no s’acabava d’arribar a empatar el partit, va fer que la moral del equip es veies minvada i s’arribés a un excessiu càstig a la fi del partit 59-76 (-17).
Conclusions. Dissabte el júnior ens va regalar el millor partit del equip de la temporada tot i la derrota. I segur que serà molt important per l’esdevenir de la temporada. Destacar la presencia a la grada d’en Joan Carles Ruiz veient al júnior, els tres quarts per el júnior B i fer menció especial per l’Albert. Arriba d’una cultura diferent de joc. S’ha trobat a 8+1 màquines programades per treballar i treballar. I contra el Prat, els millors minuts al segon quart, van ser amb ell a la pista. Una gran noticia. L’equip el necessita com aigua de maig.
A la finalització del partit vaig anar a parlar amb l’entrenador visitant i va puntualitzar el seu comentari al respecte de Vilanova. També un pare va demanar disculpes als pares vilanovins per haver insultat greument a un jugador dels nostres i que ràpidament els pares del júnior van sortir a reprendre la seva actitud.
Guardeu-me un secret. Algun jugador va votar diumenge ☺. No diré noms no sigui que els vinguin a cercar. I els necessitem al màxim per el proper partit a les 10:30 que ens tenim que anar a “menjar torrons” a Sant Joan Despí. La temporada passada vam perdre els dos enfrontaments contra ells. Sabem que la pista es petita, patina i juguen fort. Però el júnior B no té por a res ni de ningú.
Fitxa tècnica
Júnior Masculí “B” CNB Vilanova 59 – 76 Aigües del Prat “A”
Vilanova: Roger (11), Dani Ayllon (5), Martí Carbonell (4), Enric García (2), Àlex Beltran (15), Albert Alcalà (2), Aaron Vellarino (7), Carles Bertran (11), Rubén Uceda (2) i Arnau Cots (0).
Altres. Rebots 28, Assistències 9, Robatoris/recuperacions 24, Taps 7, Faltes 34 i Pèrdues 19.
Parcials, 4-19, 25-37 (21-18)// 40-49 (15-12), 59-76 (19-27)
Taula classificatòria
Altres. Rebots 28, Assistències 9, Robatoris/recuperacions 24, Taps 7, Faltes 34 i Pèrdues 19.
Parcials, 4-19, 25-37 (21-18)// 40-49 (15-12), 59-76 (19-27)
Taula classificatòria
ANTONI BELTRAN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada